Setanta carrers d’Alacant conserven encara noms de ressonàncies franquistes

Nom d'un carrer d'Alacant

L’article 15.1 de la Llei de Memòria Històrica és molt clar quan estableix que “les Administracions Públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col•lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

El principal inconvenient per a impulsar el canvi de nom en estos carrers consisteix en una “impopular” mesura, tota vegada que els múltiples negocis, oficines i despatxos ubicats en elles, i especialment a la zona centre, es veurien obligats a assumir un cost econòmic més o menys elevat per a modificar la seua raó social en tot tipus de documents interns, targetes de visita i la resta de suports. Fonts municipals van confirmar ahir que el grup socialista és partidari que la substitució dels noms dels carrers “es vaja fent progressivament perquè l’actual moment no és bo perquè empreses i particulars assumeixen nous gastos”. Segueix… »

Exigeixen la retirada dels símbols franquistes en l’homenatge a les víctimes del feixisme a Bilbao

Organitzat per l’associació de víctimes del colp d’estat, de la repressió i del règim franquista “Ahaztuak 1936-1977” este migdia s’ha celebrat a l’Arenal bilbaí un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme en què han pres part un poc mas d’un centenar de persones.

L’acte, presidit pel logo de “Ahaztuak 1936-1977”, per la ikurriña i per la bandera republicana es va obrir al•ludint a “les lògiques baixes que el pas del temps va fent en les files dels nostres gudaris i milicians que encara estaven amb nosaltres” en clara referència a tots aquells que en anys anteriors prenien part en este homenatge celebrat en el marc de l’Aste Nagusia i que enguany ja no han pogut estar: Felipe Amundarain, del Batalló “Arana Goiri” i Txomin Uriarte del Batalló “Malato” ja morts, a David Santín del Batalló “Pablo Iglesias” i Lorenzo Llona del Batalló “Ariztimuño” amb problemes de salut… Segueix… »

Els espanyols no es reconeixen a si mateixos com a monàrquics

Volem la República

Prenent la deguda distància es poden extraure interessants conclusions de l’enquesta publicada pel diari “El Mundo” i elaborada per Sigma Dos.

Segons diuen més de la meitat dels espanyols (57,9%) aposta per la indiferència quan se li pregunta si se sent monàrquic o no. Un 16,2% diu sentir-se republicà; un 15,7% opta per la modalitat monàrquica i un 7% es declara “juancarlista”.

Si bé la conclusió que extrauen els dretans de “El Mundo” és que la figura de Juan Carlos I rep una bona valoració, la majoria dels espanyols es mostren indiferents davant de la monarquia i les dades confirmen que hi ha més republicans que monàrquics. Segueix… »

Diego Farpón escriu dos interessants assajos sobre la Llei de la Memòria Històrica

En els dos assajos titulats “Ley de la Memoria Histórica: una ley para la impunidad franquista y la manipulación de la historia” i “Sobre la recuperación de la memoria histórica” Farpón analitza els conceptes de crims contra la humanitat, crims de guerra i la història que preten recuperar dita llei.

Amb paraules de l’autor: L’anomenat “esperit de reconciliació i concòrdia (…) que va guiar la Transició” també està present en esta llei. D’esta manera, i davant de la possibilitat de la ruptura amb el franquisme es torna a optar, com es fa des de la Transició, pel revisionisme històric i l’oblit.

Podeu descarregar ambdós escrits als següents enllaços:

Descarregar “Sobre la recuperación de la memoria histórica”

Descarregar “La Ley de la Memoria Histórica: una ley para la impunidad franquista y la manipulación de la historia”

L’Ajuntament de Granada retira la placa-homenatge als afusellats que es troba al cementeri

L’Ajuntament de Granada a retirat la placa en homenatge als 2.400 afusellats al costat de les tàpies del cementeri.

El govern de la localitat pretén amb esta acció minvar el record d’aquelles persones, idees i vides que van lluitar contra el feixisme, mentres que se segueix mantenint un monument en homenatge al feixisme a la plaça de Bibataubín.

El govern havia mostrat per endavant el seu rebuig a la insígnia, vulnerant així un espai de record i homenatge a aquells revolucionaris que van ser assassinats vilment per l’exèrcit alçat. Segueix… »

Documental: “Brigadas Internacionales, la historia de la Brigada Abraham Lincoln”

Documental d’Alfonso Domingo i Anthony L. Geist que rescata de la memòria als components de la Brigada Lincoln que varen lluitar a Espanya durant la Guerra Civil en el bàndol republicà. Amb el testimoni de 12 dels 2.800 voluntaris nord-americans que varen lluitar contra les tropes de Franco. Embarcaren a Nova York el Desembre de 1936 i el Govern de la República, complint acords internacionals, els va acomiadar en Març de 1938 a Barcelona. Al conflicte bèl·lic varen morir més de mil. La resta del contingent, el primer en la història dels Estats Units on negres i blancs varen lluitar sense cap mena de segregació racial, varen anar morint al llarg dels últims setenta anys. Aquest documental fa un recorregut per la geografia nord-americana buscant a eixos únics supervivents, protagonistes d’una gesta que lluitava a Espanya junt a altres 30.000 voluntaris procedents de 54 països dels 66 que en aquell moment estaven reconeguts per la Societat de Nacions.